Product successfully added to your shopping cart.
Check out
 

Part 1 – Introducció

S’acosta el final; espero que us hagi ajudat a fer que els vostres jardins estiguin plens de boniques senyoretes verdes. En qualsevol cas, ara ja sabeu com cultivar plantes de cànnabis d’excel•lent qualitat, tot i que, com a principiants pugueu haver comès alguns errors que inevitablement repercutiran en la mida i, fins a cert punt, en la qualitat de la vostra collita. Si heu tingut algun problema durant aquest temps, apreneu dels vostres errors i intenteu no cometre’ls una altra vegada.

Al final, solen ser errors estúpids, així que assimileu tota la informació que pugueu. La informació és el poder! Si tot ha anat més o menys bé durant les últimes 8 o 10 setmanes de floració, que és el temps que necessiten la majoria de varietats per acabar de florir, ja haurà arribat l’hora de fer collita. Si heu aconseguit evitar la sobredosis de nutrients, ja hauríeu de poder veure uns bons buds a les plantes.

Els excessos poden causar danys; val més que pequeu de menys que de més. Quant més a prop estigui el final del procés de floració, més podreu reduir la quantitat d’aliment líquid i, fins i tot, podreu deixar d’alimentar-les durant l’última o les últimes setmanes. No els farà cap mal si les plantes es tornen d’un bonic color groguenc; de fet, és una bona senyal. Les plantes absorbeixen fins a l’última gota de nutrients de les seves fulles, la qual cosa vol dir que al final quedaran menys residus de nutrients als buds. El resultat serà molt més agradable per a fumar.

 

Part 2 – Manicurat humit

Existeixen diferents mètodes per a collir les vostres estimades plantes. L’elecció depèn principalment del número de plantes que tingueu i de la mida. El mètode més comú i el meu preferit és el manicurat “en humit” dels buds. Es tallen les plantes d’una en una just en el moment en que acaben de madurar.

Agafem una planta madura, li tallem les branques d’una en una i li arranquem les fulles del voltant dels buds. Aquest fullam conté una quantitat molt elevada de THC, per tant, el guardarem per a fer-ne haixix d’aigua o pol•len. Per tal de millorar encara més la qualitat inicial de l’haixix, intenteu no barrejar els trossos amb les fulles més grans, que amb prou feines tenen cristalls de THC visibles.

De fet, les fulles més grans es poden arrencar 2 o 3 dies abans de començar l’autèntic manicurat o, fins i tot, abans. D’aquesta manera, el manicurat serà més ràpid i més fàcil. Decidiu vosaltres mateixos si ho voleu fer o no. Un avantatge d’arrancar les fulles grans una mica abans, més o menys una setmana abans de la collita, és que els buds inferiors de la planta són molt més petits que els buds de la part superior, ja que no han tingut tanta llum. Amb l’augment sobtat de la llum que reben, poden disparar el seu creixement durant aquesta última setmana i madurar més bé.

Al retallar les plantes en humit, podeu manicurar-les amb més precisió del que podríeu fer amb els buds secs; d’aquesta manera, els buds es presentaran en tota la seva esplendor. Al principi, costa una mica de fer-ho bé. Però al cap de deu minuts, ja haureu trobat la tècnica més ràpida i precisa. El manicurat en sí no és difícil, però si ho feu amb una tècnica precisa, obtindreu uns resultats finals excel•lents. Les mans femenines són més adequades pel manicurat ja que són més fines i poden treballar amb més delicadesa.

Quan comenceu l’autèntica feina, assegureu-vos que sempre teniu a mà unes tisores de manicurat de reserva. Al mercat, en trobareu de diferents tipus, però m’atreveixo a dir que és millor que en proveu unes quantes fins que cadascú trobi les seves. Un cop les trobeu, ja podreu utilitzar-les en les futures sessions de manicurat. Si us hi voleu dedicar de debò, les tisores barates, que no estan prou esmolades o es fan malbé de seguida, no són gaire adequades. A la llarga, provoquen més problemes del que valen, i es triga més en fer el manicurat.

Al cap de poca estona de començar, les tisores ja estaran plenes de THC. Si no teniu alguna mena de producte que elimini els filaments enganxats, serà molt difícil netejar-les. Si hi ha massa THC, les tisores barates es trenquen fàcilment. Per tant, és importantíssim que en tingueu de recanvi per si sorgeix algun problema.

 

Part 3 – Manicurat en sec

Un segon mètode que podeu utilitzar és el manicurat de les plantes en sec. En aquesta tècnica, primer heu de deixar assecar les plantes abans de començar a retallar-les. Les branques es tallen i es pengen o es deixen a la sala d’assecat. Aquest mètode implica una mica menys de temps que quan els buds es manicuren en humit. S’utilitza principalment si hi ha moltes plantes i tenim molt poc temps.

Els buds secs són més difícils de manicurar i no queden tan polits. Es perd força THC ja que, quan més seca és la planta i els buds, més fàcilment es desprèn THC amb el moviment, tot i que la pèrdua és relativa. Aquest mètode també s’utilitza principalment pel cànnabis de cultiu d’exterior.

Les enormes plantes d’exterior es pengen de cap per avall en una zona d’assecat, per després collir-les. Quan es tenen moltes plantes petites en un cultiu d’interior, també es fa servir aquest mètode de penjar-les de cap per avall. No hi ha una manera correcta o incorrecta de manicurar; el mètode més adequat tan sols depèn del sistema de cultiu que s’apliqui.

 

Part 4 – Zona del manicurat

A l’hora d’escollir on fer la collita, busqueu una habitació que tingui una ventilació adequada. Si el vostre espai de cultiu és prou gran, podeu fer-ho aquí, sempre que el ventilador funcioni correctament. Si decidiu fer-ho en una habitació diferent, notareu que les plantes desprenen una olor bastant forta; per tant, haureu de tenir la porta tancada i només l’haureu d’obrir per anar a buscar la següent planta per manicurar. En qualsevol cas, assegureu-vos que no molesteu els veïns.

Tot i que l’olor de cànnabis fresc és divina pels fumadors, molta gent pensa que és una olor insuportable. Un extractor amb filtre de carbó ajuda a disminuir l’olor durant el manicurat; si no en teniu, feu-ho en un lloc on no molesteu. Com que ja us hi heu acostumat, aviat us adonareu que no noteu aquella olor penetrant del cànnabis. Aquest fet fa que moltes vegades subestimem l’impacte que pot causar en altres persones.

 

Part 5 – Zona d’assecat

És molt important que la collita arribi a bon port perquè després de tants mesos de feina, seria una pena que els buds se’ns florissin. El lloc ideal per posar els buds a assecar és en una habitació fosca i fresca, amb una temperatura d’entre 15 i 22 graus. No cal que sigui molt càlida perquè els ingredients actius necessiten una mica de temps per a madurar de manera adequada, per tal d’aconseguir un efecte agradable quan us fumeu la maria.

És millor assecar els buds a poc a poc durant dues setmanes; oblideu-vos d'assecar-los en una habitació calenta per aconseguir que estiguin a punt de fumar quan més aviat millor. Això, certament, no millora la qualitat. Així mateix, també és una gran estupidesa intentar assecar els buds ràpidament posant-los al microones o al forn perquè us heu quedat sense maria. No només tindran un gust aspre i dolent, si no que l’efecte serà fluix i no gaire agradable. El cànnabis necessita el seu temps per alliberar tota la seva potència.

No només pel simple fet de posar-lo a assecar ja està llest pel consum. Quan poseu els buds a assecar a l’habitació, assegureu-vos que l’aire circula correctament tant per sobre com per sota. No us recomano que els poseu a assecar a sobre d’un paper de diari o d’una cosa semblant. Si podeu, compreu unes prestatgeries especials per assecar que trobareu al mercat i que estan fetes a partir de fils tensats per on hi circula l’aire. Si assequeu els buds a sobre d’un tros de cartró, a la zona de contacte amb el cartró li costarà més de perdre la humitat, la qual cosa augmenta considerablement el risc de florit.

En comptes d’amuntegar els buds, és millor que els col•loqueu un al costat de l’altre. D’aquesta manera, si el florit ataca, li costarà més d’escampar-se. Al voltant d’un 75% del bud és aigua que s’ha d’eliminar. Quan aquesta humitat no es pot eliminar fàcilment, apareix el risc del florit. Si comenceu amb 500 grams de buds frescos, acabareu amb 125 grams de maria per fumar. Una temperatura massa baixa també pot afavorir que el florit aparegui perquè els buds estan massa temps humits.

Sempre hi ha espores de florit a l’aire, però només quan es creen les condicions adequades aconsegueixen introduir-se als buds. Una de les causes més freqüents de l’aparició del florit és la poca ventilació, o bé perquè els hem posat en un espai massa petit o tancat, o bé perquè els hem deixat assecar en una superfície dura en comptes de en una zona ventilada. Si teniu tots aquests factors en ment, no cal que patiu pel florit.

 

Part 6 – Maduració

Hi ha una gran diferència entre la maduració i l’assecat del cànnabis. Normalment, al cap d’una setmana, els buds petits ja estan secs, mentre que els buds més grans necessiten dues setmanes. Si teniu uns cabdells sorprenentment grans al vostre jardí, potser necessitaran uns quants dies més. Sempre podem escollir si els volem assecar sencers o en trossos més petits, ja que l’estructura d’un bud gran està feta a partir de buds més petits que han crescut junts. Els buds petits s’assequen més ràpidament; si el temps és un factor important per a vosaltres, és millor que els dividiu.

El truc per saber si el cànnabis està ben sec, és agafar un bud i intentar trencar el branquilló. Si es trenca fàcilment, el bud ja està sec i a punt. No us intenteu convèncer fent-ho amb un bud petit. Tots els buds han d’estar ben secs abans de posar-los a madurar i, tot i que no és el punt perfecte, faran el fet per començar-los a fumar al cap de dues setmanes.

Finalment ha arribat l’hora de tastar-los, sabent que amb el temps encara milloraran més. Quan estiguin completament secs, cal emmagatzemar-los. Per mantenir intacta la qualitat, cal guardar-los en un lloc fosc i fresc. Poseu-los en un pot de plàstic o de vidre resistent a la llum i guardeu-lo en un lloc fosc. La llum destrueix el THC. Si alguns dels buds no estan prou secs i els guardeu amb la resta, és probable que la humitat es transmeti, fins i tot entre els que ja estaven secs.

Ara heu de deixar que madurin dues setmanes més, la qual cosa farà un total d’un mes des que vam començar la collita. Gràcies al procés de maduració, els buds tindran més bon gust i el viatge serà més fort. Com ja he dit abans, el cànnabis necessita temps. Al cap d’aquest mes, el gust ja s’haurà desenvolupat força bé, tot i que algunes varietats necessiten més temps que les altres per arribar a ser perfectes per fumar. Naturalment, els buds seran bons, però encara podrien ser millors...

I com que tot el que comença bé acaba bé, ara ens queda tot un pilot de trossos de fulles, plenes de THC, que podem aprofitar per treure’n alguna cosa bona. Així que, no només tenim una bona reserva de maria, si no que encara podem obtenir un bon haixix d’aigua o oli d’haixix, podem cuinar receptes de cànnabis, i molt més...