Part 1 – Introducció
Les llavors germinades broten i de seguida es converteixen en petites plantes verdes, d’aspecte esmolat. En aquesta etapa encara semblen, i són, molt fràgils. Tot seguit parlarem del creixement d’aquesta planta. El període de creixement és un factor important a l’hora de determinar la mida de la collita final.

Un bon creixement encara és més important que la floració en sí. Sotmetre una planta a precreixement vol dir que la deixem en la seva etapa de creixement (també coneguda com a “vegetativa”) durant un període que pot anar entre un dia i diverses setmanes; per aconseguir-ho, programem la làmpada a 18/6. És a dir, a 18 hores de llum i 6 hores de foscor diàries per les plantes. Ara, la planta ja està preparada per aprofitar totalment la llum i començar a créixer tant d’amplada com d’alçada.

Quant més pugui créixer la planta, més fulles desenvoluparà i podrà formar branques laterals més gruixudes, gràcies a les quals el creixement s’accelerarà encara més. Una planta que la setmana anterior només tenia 10 fulles i ara en té 25 pot, naturalment, créixer molt més ràpid gràcies a l’augment de la quantitat de llum que és capaç d’absorbir. Així, al principi, el creixement sempre serà lent, fins que la planta tingui prou fulles per assolir una certa velocitat de creixement. En aquest moment, es veu clarament que un sol dia de creixement marca una enorme diferència, i s’observa que les plantes fan grans progressos en només un dia. Més creixement també vol dir més ingestió de nutrients, més necessitat d’oxigen, etc.

Per aconseguir un bon creixement, cal controlar contínuament tots els factors. Si en qualsevol moment hi ha una mancança d’oxigen a la zona de creixement deguda a una poca o nul•la extracció d’aire, aleshores, el possible desenvolupament de les plantes es retardarà.

Part 2 – Medis de cultiu
Els diferents medis de cultiu ofereixen diverses velocitats de creixement a les plantes. Els més comuns encara són el substrat, el coco i l’hidrocultiu (cultiu en aigua). Cada medi té les seves pròpies qualitats, els seus avantatges i els seus inconvenients. El substrat només permet un creixement ràpid sempre que estigui ben airejat i tingui una estructura lleugera. Com que les arrels es desenvolupen millor a través d’un substrat airejat i lleuger, això és el que hem d’intentar donar-los. Quant més ràpid es desenvolupin les arrels, més ràpid podrà créixer la planta. Les arrels necessiten oxigen i, un terra dur que ha estat compactat conté menys oxigen que una mescla més lleugera.

L’avantatge d’utilitzar substrat és que conté nutrients i, per tant, no cal començar tan aviat a afegir-hi líquids nutritius. Això pot ser important pels cultivadors novells, ja que evita dificultats en les fases més primerenques del creixement. Un inici pobre pot ser desastrós per a la futura floració i per a la collita. Per tant, el substrat o la terra és un medi perfecte pels cultivadors principiants. A l’aprendre a cultivar en aquest medi, augmentareu els coneixements sobre el cultiu. Apreneu a cultivar bé en terra i sempre podreu tornar-hi.

El coco és una substància més airejada pel cultiu. És el meu medi preferit i garanteix que les plantes aconsegueixin un començament espectacular, gràcies a les fibres de coco riques en oxigen. Les plantes que creixen en un medi més ric en oxigen són més fortes i desenvolupen més branques laterals i més fortes. L’inconvenient de l’ús del coco és que no conté cap mena de nutrient; és pobre en aliment. Per tant, ja des d’un primer moment, heu de començar a donar-los nutrients líquids. Tot i que en un principi, això podria crear problemes, el coco és molt fàcil d’usar i difícil de fertilitzar en excés.

Fins i tot, potser és més difícil de sobrefertilitzar que el substrat. L’excés de fertilització es produeix per una acumulació de les sals que estan presents en tots els aliments per a plantes. Amb el pas del temps, si utilitzeu una dosis massa elevada de nutrients (per error del cultivador novell), la planta ja no els pot absorbir prou ràpidament. Les fulles comencen a desenvolupar unes ratlles lletges, primer visibles a les vores, on les fulles es fan grans, s’assequen i es moren. Per evitar-ho, heu de “netejar” el medi de cultiu.

Per netejar-lo, cal regar-lo amb molta aigua perquè les sals acumulades desapareguin del medi. Si teniu una planta amb fulles de color verd fort, és un indici que la planta té prous nutrients; si, en aquest moment, li doneu més aliment, podríeu provocar una sobrealimentació. Si no n’esteu segurs de si cal donar-los més nutrients o no, espereu fins que les fulles tinguin un to de verd més suau. De totes maneres, si espereu massa, les fulles es començaran a tornar grogues.

L’hidrocultiu, sempre que es faci bé, ofereix les millors velocitats de creixement, gràcies a l’abundància d’oxigen per a les arrels. És un medi més intensiu que el cultiu en substrat o en coco. Jo, personalment, em quedo amb el coco perquè és el punt mig entre el substrat i l’hidro. S’aconsegueixen uns bons resultats de creixement però no necessita tantes atencions. Cal dir que quan es domina l’hidrocultiu, és un medi que funciona com la seda.

Però amb l’hidro, es depèn més dels aparells elèctrics, i si deixen de funcionar, o hi ha un tall de llum, no podreu fer res més que plegar-vos de braços i resar perquè torni aviat.

Part 3 – Un bon començament val tot el seu pes en or
Gairebé tots els cultivadors utilitzen compostos per estimular les arrels i garantir, així, un creixement fort. Com ha anat passant fins ara, tota l’acció aquí es desenvolupa en el subsòl, en un principi. Un brot petit té molt poques arrels. L’objectiu és estimular la planta per a què desenvolupi quantes més arrels millor al medi, tan ràpid com sigui possible. Habitualment s’utilitza un estimulador d’arrels líquid, un producte que totes les grans empreses de nutrients tenen al seu catàleg.

Aquest estimulador d’arrels garanteix que les arrels rebin una empenta en el seu desenvolupament. La seva eficàcia normalment s’observa quan es cultiva en substrat. L’estimulador d’arrels també afavoreix que altres plantes que creixin en aquest substrat també comencin a créixer. Així que no us espanteu si, de sobte, veieu que alguna cosa verda diferent treu el nas en el substrat. Normalment, diluïm l’estimulador d’arrels amb aigua, tot i que s’utilitza sense diluir per remullar els esqueixos i estimular l’arrelament durant la clonació.

No utilitzarem l’estimulador d’arrels amb líquid fertilitzant, ja que redueix l’efectivitat de l’estimulador. Així que, durant els primers dies de la planta, haurem de donar-li estimulador d’arrels, que no podrem barrejar amb cap nutrient. D’aquesta manera, aconseguirem un començament òptim. També podem donar-li fongs beneficiosos (simbiòtics) per estimular un bon desenvolupament de les arrels.

Nova-Star-T de BioNova és una bossa petita plena d’una pols que es barreja amb l’aigua i que conté espores d’aquests fongs beneficiosos. Amb aquesta mescla, s’han d’humitejar els blocs on heu plantat les llavors o els clons. El fong treballa com un simbiont i necessita la planta per sobreviure. Al mateix temps, la planta utilitza el fong com un “sistema extra d’arrels”. Allà on creix el fong, la planta pot obtenir nutrients.

L’efecte és que la planta aconsegueix un començament molt més fort i saludable i pot accedir a molts més nutrients del medi de cultiu. Gairebé tots els productes que tenen un efecte estimulant en les arrels, són útils pel començament del període de creixement. Per tant, la vostra missió és mimar les arrels fins que creixin sanes i fortes.

Part 4 – La importància del període de creixement
Amb la fase de creixement, es pot determinar les mides, la forma i el rendiment de les nostres plantes. Hi ha diferents maneres de cultivar cànnabis i, en part, depenen de com han crescut en la seva etapa vegetativa. Es poden cultivar moltes plantes en un metre quadrat; en aquest cas, és important no allargar massa l’etapa de creixement. Les plantes no han de créixer massa, o s’eliminaran unes a les altres.


Quantes menys plantes es cultivin, més temps de creixement se’ls pot donar. Les plantes de llavor i els clons tenen diferents preferències de creixement. Els esqueixos són plantes més velles que les plantes de llavor i, per tant, ja són adultes i necessiten menys temps de creixement abans d’induir-les a la floració. Una planta de llavor passa per diferents etapes i assoleix la maduresa al cap d’un mes de creixement, més o menys. Quant més bons cultivadors sigueu, més ràpid fareu créixer la planta. Això no depèn només del temps, si no també del volum. Si observeu un clon, veureu que les branques laterals creixen en forma d’esglaó.

En canvi, les branques d’una planta de llavor immadura són proporcionalment rectes. Un cop la planta de llavor assoleix la maduresa, les branques laterals ja comencen a créixer en forma d’esglaó. Al donar-los més o menys temps de creixement vegetatiu, podrem determinar les dimensions de les nostres plantes. Però recordeu, no només pel simple fet de tenir una planta més gran, obtindreu una millor collita. És especialment important, com a cultivadors novells, que tingueu en compte que una planta assoleix una velocitat de creixement enorme quan se la posa a florir, i seguirà creixent durant ben bé unes tres setmanes abans d’assolir la seva mida definitiva.

Part 5 – El creixement perfecte
Què és el creixement perfecte? Un creixement perfecte és quan les plantes assoleixen la seva mida ideal un cop iniciada la floració, i quan totes les plantes encara es poden desenvolupar prou bé sense destorbar-se unes a les altres. Per tant, tot el metre quadrat ha d’estar ple de plantes, sense espais buits entre elles, però no tan ple com perquè les plantes hagin de competir entre elles per obtenir recursos.

Si se’ls dóna més temps de creixement vegetatiu, o es cultiven moltes plantes, totes les plantes tindran un desenvolupament més baix. La planta necessita espai per a què es desenvolupin les seves branques laterals i, per tant, guanyi volum. Si no el té, creixerà en alçada. L’inconvenient d’això és que les branques laterals inferiors seran dèbils i no desenvoluparan buds pesats. Per tal d’aconseguir una bona collita, cal un bon desenvolupament dels buds, tant de les branques inferiors com de les superiors.

Tothom és capaç d’aconseguir un bud gros a la copa; una altra cosa ja és aconseguir-lo a les branques inferiors. Però si ho aconseguiu, és així com obtindreu bones collites amb només unes quantes plantes. Com a norma general, vuit plantes de llavor, amb tres setmanes de precreixement i amb una làmpada de 600 vats, omplen un metre quadrat i donen un rendiment d’uns 500 grams. És a dir, uns 63 grams per planta, una xifra que no és extremadament alta. Jo sempre vigilo les plantes i, quan assoleixen una alçada d’entre 25 i 50 cm i, quan es converteixen en petites adultes amb branques laterals resistents i petites, ja estan a punt per posar-les a florir.

Els clons poden posar-se a florir més aviat, ja que comencen quan són madurs. Per aquesta mateixa raó, no els hem de deixar créixer més d’uns 25 cm. Els clons tenen més branques, la qual cosa vol dir que impedeixen que entri més llum a les branques inferiors. Una planta que sigui massa alta impedeix l’entrada total o parcial de llum a les branques més baixes i, per tant, els buds no es desenvolupen tant. Per tant, si deixeu créixer massa les vostres plantes, perdreu temps i energia. La potència de la làmpada ens limita; només garanteix un bon desenvolupament del buds en els 20 cm superiors de la planta. Quan més avall, més petits seran els buds. Cal garantir la màxima quantitat de llum possible a les branques inferiors de les plantes per maximitzar el desenvolupament dels buds.

Part 6 – Nutrició
Durant el període de creixement, les plantes necessiten nitrogen i potassi. Si els manca algun d’aquests components durant el període de creixement, es tornaran groguenques. Si heu escollit el cultiu en substrat i utilitzeu una bona barreja comprada en grow-shops, ja conté tots els nutrients necessaris per a un període de 3 setmanes a un mes. L’avantatge d’això és que no cal afegir fertilitzant líquid fins a l’etapa de floració.

Per tant, val la pena pagar una mica més per a un substrat millor. També us estalviareu un pilot de possibles problemes. Les barreges de substrat barates poden provocar deficiències perquè contenen pocs nutrients que les nostres plantes puguin utilitzar. Per tant, cal començar a afegir líquid molt aviat, i per alguns cultivadors pot suposar un problema de sobrefertilització; així doncs, sempre és millor esperar tant com es pugui abans de començar amb els fertilitzants.

En el cultiu de cànnabis, sempre es cometen errors. De fet, quants més millor. Dels errors se n’aprèn i, si sabeu què vàreu fer malament, no els tornareu a cometre. És important que seguiu les instruccions de l’ampolla i que utilitzeu una xeringa mil•limètrica per mesurar exactament les quantitats que heu d’afegir a l’aigua. Una nutrició suficient, sense passar-se, donarà com a resultat unes plantes amb un creixement sa i esplèndid.

Quant més gran sigui la planta, més fertilitzant li haureu de donar. Veureu que si continuem donant-los la mateixa concentració de nutrients a les plantes, en un moment determinat, començaran a desenvolupar fulles grogues. La planta intenta demostrar que necessita més aliment. Cal augmentar la dosis de nutrients o la freqüència amb què els reben.

Part 7 – Les dues primeres setmanes de creixement
Després de brotar, les plantetes que apareixen a la fotografia, es van plantar en una barreja de Royalty Mix de Plagron. Aquest substrat prefertilitzat té prous nutrients per a diverses setmanes. Durant aquestes primeres setmanes, els vaig donar un estimulador d’arrels. Amb el pas dels dies, les plantes van començar a créixer cada vegada més ràpid. Com a accelerador, durant aquesta etapa també els vaig donar Alga Groei, un nutrient líquid de creixement de Plagron. No és absolutament indispensable ja que la barreja de substrat prefertilitzat ja conté prou nutrients, però al donar-los més nutrients, vaig aconseguir mantenir el nivell de valors nutritius del substrat.

Si no ho hagués fet, al cap de poques setmanes s’haurien esgotat tots els nutrients del substrat. Si els donem nutrició addicional, evitem haver de començar a afegir fertilitzants forts de cop. Us queda clar on vull arribar? Naturalment; hem d’evitar donar-los massa aliment ja que pot aparèixer el risc d’una fertilització en excés.

A part d’aplicar un estimulador d’arrels i nutrients líquids pel creixement, de fet, ben poca cosa podem fer en aquesta etapa de creixement. Hem d’assegurar-nos que la planta estigui entre 30 i 40 cm per sobre de la planta. La millor manera de saber-ho és posar la mà a l’alçada de les fulles i mirar si la làmpada crema. Al cap d’una setmana i mitja, acosta la làmpada tant com puguis a la planta, però sense que l’aire sec i calent les cremi. L’alçada correcta varia en funció de l’espai de cultiu i del nombre de plantes que hi hagi.

Si disposeu d’una bona circulació d’aire, podeu deixar la làmpada més baixa perquè la majoria d’aire sec i calent s’elimina del voltant de les plantes, reduint l’estrès que pateixen per culpa de les làmpades. Durant les primeres setmanes, conservarem els nivells d’humitat de l’aire tan alts com siguin possibles per a què les plantes puguin créixer més ràpidament i puguin desenvolupar fulles més fàcilment. Una concentració d’humitat elevada pot fer meravelles; ho podem aconseguir apagant l’extractor, o deixant-lo a baixa potència de manera que la humitat de l’aire no surti immediatament de la zona de cultiu. Evidentment, un humidificador ens ajudarà!

El nostre objectiu és aconseguir una temperatura d’entre 22 i 28 graus durant el dia, i d’entre 18 i 22 graus durant la nit. Sempre i quan la temperatura no baixi dels 16 graus, no tindreu problemes significatius en el creixement. No oblideu que les làmpades poden funcionar tot el que puguin durant la nit, quan les tarifes d’electricitat són més baixes; amb això, aconseguireu un estalvi important al final del cultiu.

Quan les plantes verdes ja hagin crescut, podeu acariciar les tiges gruixudes i assaborir el gust i l’olor de la vostra futura collita. Ara, ja només us calen un parell de mesos de paciència fins que pugueu gaudir d’uns buds pesats i ben merescuts en el moment de la collita.