Product successfully added to your shopping cart.
Check out
 

Part 1 – Intro

Després de setmanes de nerviosisme creixent, el moment tan esperat de la collita ja s’acosta. Les plantes han crescut increïblement ràpid durant les tres primeres setmanes de floració i han patit una autèntica transformació, després de la qual ha començat la lenta formació dels buds. Un nombre cada vegada més gran de filaments blancs forma la base dels futurs buds, que ja ens fan bavejar.

Després de cinc setmanes de floració, les plantes havien d’estar plenes de buds pesats, farcits de THC, que encara s’estaven desenvolupant, però que ja havien deixat enrere la part més important del seu desenvolupament. Les plantes en floració encara són verdes i boniques, amb la producció de THC a ple funcionament. Les fulles del voltant dels buds són cada vegada més enganxoses i la majoria de glàndules de resina riques en THC s’utilitzaran, més endavant, per a l’elaboració de haixix.

Així doncs, totes les fulles que hem tallat al voltant dels buds, i també les fulles més grans que contenen THC, obtingudes de la collita, les deixarem assecar. Més endavant decidirem si volem elaborar haixix d’aigua o skuff. Trobareu més informació sobre aquest tema en l’apartat de la collita.

 

Part 2 – Estimuladors per a la floració

En qualsevol cas, si les plantes no s’han fertilitzat en excés, la vista que tindreu del vostre jardí serà suficient perquè us vingui aigua a la boca. Sota la potent llum de HPS, podreu observar les meravelloses glàndules de THC dels buds i de les fulles brillant i pampalluguejant.

Com que les plantes en floració necessiten un suplement addicional de fòsfor i de calci, els donarem una aportació de pk 13-14 com a estimulant addicional per al desenvolupament de la floració. Aquestes substancies es troben en totes les barreges bàsiques de nutrients, però en poques quantitats; amb el pk 13-14 podem cobrir el dèficit. Com a resultat, els buds seran més compactes i més durs.

Si ets un novell en el cultiu, és millor que comencis amb el paquet bàsic de fertilitzants, formats per un fertilitzant bàsic que contingui tots els NPK (nitrogen, fòsfor i calci), a més d’un pk 13-14 i d’un estimulador d’arrels. Amb aquests productes bàsics, podreu aconseguir una excel•lent collita.

Si heu superat totes les dificultats i sembla que la collita no presentarà problemes importants, podeu aplicar diferents productes addicionals, com per exemple estimuladors per a la floració i/o boosters i enzims. No té molt sentit afegir tots aquests productes relativament cars immediatament perquè només són eficaços si el procés de creixement ha anat com una seda.

Com que sou força nous en el tema, segurament haureu comès diversos errors. En aquest cas, aquests productes possiblement no seran necessaris i no aportaran massa valor. Quan hagueu solucionat tots aquests errors, llavors aquests productes, sens dubte, afegiran valor a la futura collita.

Els enzims són els encarregats d’eliminar les restes d’arrels i de reduir l’acumulació de sals en el substrat com a conseqüència de la dosis addicional de nutrients. Si heu utilitzat la mateixa ampolla de nutrients durant força temps, haureu observat que en la part superior apareix un pòsit blanc i cristal•lí. Són les sals que s’acumulen. Si utilitzeu nutrients orgànics com Plagron, també reduireu l’acumulació de sals, ja que contenen uns nivells considerablement més baixos que els nutrients biominerals.

 

Part 3 – Testos i “uniformitat

La mida dels testos que utilitzem depèn del nombre de plantes que cultivem i del número de setmanes de creixement. Aquests factors estan interrelacionats. Si tenim moltes plantes, necessitem utilitzar testos petits i donar-los menys temps de creixement. Per exemple, si tenim 16 plantes en un metre quadrat i els donem un període de creixement d’entre 5 i 9 dies, les plantes creixeran perfectament bé en testos de 5 litres.

Si reduïm el nombre a 10 plantes, i els donem un període de creixement de 10-14 dies, les plantes necessitaran testos de 7-11 litres. En definitiva, quantes menys plantes cultivem, més grans seran els testos i més temps de creixement haurem de donar-los. La collita que obtindrem serà semblant, independentment del mètode que utilitzem. L’única diferència és en la quantitat de temps que necessitem en total per obtenir la collita.

Així que algú amb 16 plantes, que apliqui un període de floració de 8 setmanes, tardarà uns dos mesos i cinc dies des del principi al final. Si té 10 plantes, necessitarà uns dos mesos i dues setmanes. En altres paraules, necessitarà més temps per a obtenir el mateix rendiment.

Per als cultivadors comercials, aquest aspecte és particularment important per tal d’aconseguir la collita en el menor període de temps possible. Aquesta és la raó per la que, sovint, planten 20 plantes en un metre quadrat i només els donen d’1 a 3 dies de creixement, en funció del medi que utilitzen. D’aquesta manera, poden collir cada dos mesos si utilitzen una varietat que acabi tot el procés en 8 setmanes. En general, les plantes amb més influència Sativa tarden més temps en florir que les plants amb gens dominants d’Indica.

Així que la selecció original de plantes haurà d’estar més influïda pel període de floració que per un possible efecte del material per a fumar. Si preferiu l’eufòria més que un viatge corporal més profund, us aconsello que us decanteu per un encreuament de Sativa que tardi una mica més en florir, entre 8 i 10 setmanes. Tot i així, sempre heu de tenir en compte que al cultivar a partir d’una llavor, tota planta és única i sempre obtindràs exemplars de floració primerenca, mitja i tardana en la vostra selecció.

Si heu llegit en alguna part que una determinada varietat és “molt uniforme”, això vol dir que hi haurà poca diferència en el temps de collita entre les plants adultes. Podeu esperar que un 80% de les plantes acabin el cicle al mateix temps. Si una varietat té menys uniformitat, hi haurà diferències més grans entre les plantes en el seu període de floració. Aquest també és un factor important que cal tenir en compte quan seleccioneu una determinada varietat.

 

Part 4 – Clima

Tots els nutrients i l’aigua que proporcioneu a les plantes durant el període de floració va a algun lloc. L’aigua s’evapora per les fulles de les plantes i flota lliurement a la sala de cultiu. Com que al principi de la floració les plantes encara tenen poques fulles i són força petites, desprenen poca humitat.

Gràcies a això, la humitat ambiental es manté baixa. Les plantes creixen més ràpidament en un entorn humit que amb la calor seca generada per les bombetes de HPS. Aconseguireu un desenvolupament més ràpid en les primeres setmanes de creixement si deixeu que la humitat augmenti. La millor manera d’aconseguir-ho sense haver de comprar un humidificador és connectar un regulador de potència al ventilador, a partir del qual podreu regular la velocitat d’extracció de l’aire.

És útil connectar el regulador perquè, d’aquesta manera, podeu influir millor en el clima. És més, un ventilador sense un regulador sempre funciona a tota velocitat i no sempre és necessari; no només gasta electricitat si no que genera més soroll del que és estrictament necessari. En realitat, no és el ventilador en sí mateix qui provoca el soroll si no el flux d’aire que genera. Així que és millor que compreu un regulador durant les primeres setmanes; d’aquesta manera, la bomba no només funcionarà més suaument si no que aspirarà menys humitat, conservant el contingut humit més elevat i permetent que les plantes de llavor es desenvolupin més ràpidament.

Quan les plantes comencin a créixer, la bomba pot treballar una mica més ja que cada vegada produeixen més humitat; has de controlar que no augmenti massa durant la formació dels buds, al voltant de la quarta setmana de floració.

Una humitat massa elevada pot provocar que els buds ja durs desenvolupin florit durant les últimes setmanes de formació. Quan la humitat és massa elevada, hi ha més possibilitats que l’aigua quedi embassada en l’estructura del bud, el qual continua el seu desenvolupament, atrapant la humitat en el seu interior. Aquesta humitat pot ser cultiu de florit. Algunes varietats de marihuana que produeixen buds especialment durs tenen més possibilitats de desenvolupar el florit que els buds amb una estructura més ventilada, ja que la humitat no queda atrapada tan fàcilment.

Si descobriu florit en un dels buds ja el podeu donar per perdut ja que ha començat la seva activitat molt abans que fos visible. Quan tingueu un preciós bud i, de sobte, aparegui una estranya fulla groguenca al mig, tot i que a la planta li hagueu donat tots els nutrients necessaris, us aconsello que estireu suaument la fulla.

Si surt fàcilment, està infectat. Comproveu que teniu una bona ventilació durant les últimes setmanes. És una inversió que haureu de fer, però és imprescindible si voleu aconseguir una collita sense cap complicació.

El ventilador no només garanteix l’eliminació de l’aire humit i càlid, si no que assegura que l’aire fresc i ric en CO2 s’absorbeixi en la zona on les plantes estan treballant de valent. Necessitaran aquest aire fresc per a continuar el desenvolupament de manera correcta. Durant les últimes setmanes de floració, intenteu conservar la humitat de l’aire per sota del 50%. Evidentment, podeu cultivar en un armari sense ventilador, amb la porta ajustada, però els resultats no seran òptims. Si voleu fer-ho, és millor que ho feu bé.

El regulador, juntament amb el ventilador, us permet controlar l’entorn, i un clima excel•lent augmenta el rendiment i la qualitat de la futura collita.

 

Part 5 – Control del soroll

Per aquells que han dissenyat l’espai de cultiu a prop d’una habitació, les queixes pel soroll es poden convertir en un problema. Existeixen diverses maneres de controlar-lo. La primera, i més important, és el regulador ja que si un ventilador no funciona a plena velocitat, produeix menys soroll. Configura la velocitat de funcionament entre el 75% i el 80%.

Aquesta és la raó per la que aconsellem comprar un ventilador amb més capacitat. Un ventilador gran a velocitat de funcionament mitjana produeix menys soroll que un ventilador petit a plena potència. Si això no és de suficient ajuda, podeu instal•lar el ventilador a dins d’una caixa aïllada. Si col•loqueu un tros de mànega en el ventilador, també podreu reduir el soroll de manera considerable perquè el so no es dispersa immediatament al passar per dins la mànega, la qual cosa redueix el volum. Si tots aquests esforços encara no donen el resultat esperat, instal•leu un amortidor de soroll al ventilador. És semblant a un filtre de carbó. És un tub metàl•lic que instal•lem al ventilador per tal que el soroll generat passi primer pel tub, on es redueix. A continuació, instal•lem una mànega normal a l’amortidor i observarem com el soroll es filtra força.

 

Part 6 – Les 2 últimes setmanes

Si hem optat per una varietat de floració mitjana, cap a la sisena setmana, la majoria dels buds ja s’hauran desenvolupat. En les últimes dues setmanes, els buds ja gairebé estaran madurs i no creixeran massa en mida. Els buds farcits de filaments blancs, lentament, comencen a adoptar un color marró.

En funció de la varietat que cultiveu i del clima de l’espai, la maduració tardarà més o menys. Quan un 80% dels petits filaments ja siguin de color marró, haurà arribat l’hora de treure la podadora de l’armari i preparar-nos per la collita. Evidentment, podeu influir en el tipus de col•locada del cànnabis al recollir els buds més aviat o més tard. Quan més espereu, més potent serà la col•locada; si feu la collita una mica abans, obtindreu un “viatge de cap”.

La decisió és vostra segons les vostres preferències personals. Si busquem una mena de “terme mig”, procedirem a fer la collita quan el 80% dels filaments siguin de color marró. No oblideu que, a vegades, els filaments blancs poden tornar-se de color marró influïts pel clima o la humitat. Si observeu uns filaments blancs de color marró, no necessàriament vol dir que la planta comença el seu procés de floració. Un bud mort o infectat per florit també desenvolupa filaments de color marró.

En resum, la collita no és una ciència exacta però, si la majoria de filaments són de color marró i només queden uns quants buds que encara tenen filaments blancs, podem començar a tallar tranquil•lament. Quan calculeu el 80% de la planta, heu d’observar la planta com un tot. Si voleu experimentar els diferents tipus de col•locada que podeu aconseguir, podeu fer la collita a diferents intervals i, quan estiguin secs, tasteu cada una de les proves.

A mesura que s’acosta el final, observaràs que hi ha varietats que retenen tots els seus nutrients a l’interior i d’altres que no. Així, per exemple, una K2 reté els nutrients més temps, la qual cosa vol dir que pararem l’alimentació a l’ultima setmana i mitja. Les plantes conservaran el seu verd brillant, els filaments continuaran enfosquint-se i els buds maduraran lentament, adoptant un aspecte meravellós, amb una bonica capa de THC que ho cobreix tot.

Com que disposen de prou nutrients al substrat (la quantitat exacta depèn del substrat que feu servir) i a les fulles, deixarem d’alimentar-les durant les últimes 1,5 – 2 setmanes de floració.

Si us heu decantat pel cultiu hidropònic, llavors, no deixeu d’alimentar-les fins als últims cinc dies, ja que el procés de tornar-se groc és molt ràpid si cultiveu en aigua. En testos plens de sorra, o en coco o semblants, encara tenen una gran quantitat de nutrients que han d’absorbir. El que passa quan s’atura l’alimentació, és que les plantes absorbeixen tots els nutrients disponibles en els testos o en el medi i, un cop fet, s’alimenten de les reserves de nutrients de les fulles.

És a dir, fins i tot després d’aturar l’alimentació, la planta encara disposa de prou nutrients. Podeu continuar donant-los estimulador per a la floració ja que això no és un nutrient. A poc a poc, les fulles van adoptant un to groguenc, senyal que ja disposen de pocs nutrients als buds. D’aquesta manera, també us estalviareu unes quantes setmanes o dies en la despesa de nutrients.

Per tant, el color groc és un aspecte positiu perquè un excés de nutrients ja no aporta res de valor als buds. Més endavant, en les últimes setmanes de la collita, podreu eliminar algunes de les fulles més grans de la planta, la qual cosa us estalviarà una part del manicurat i també permetrà que els buds inferiors obtinguin més llum i puguin afegir una mica més de pes a l’últim moment abans de passar per les tisores.

Amb això fet, poca feina ens queda per fer durant les últimes setmanes, a part d’assaborir els resultats de l’origen de totes les nostres emocions…