Product successfully added to your shopping cart.
Check out
 

Part 1 - Intro

Abans que puguem desviar la nostra atenció a la fase de floració, hem d’estar segurs que hem cultivat exemplars grans i sans durant un període vegetatiu tan curt com sigui possible. La mida i la salut determinaran una gran part de la nostra futura collita. La idea és que els brots germinats creixin el més ràpid possible durant el període de creixement i que es converteixin en arbustos forts i sans.

Para garantir que desenvolupen una tija forta, és aconsellable tenir un ventilador en funcionament a la sala de cultiu. Al barrejar-se l’aire fred amb l’aire calent, obtindrem un clima uniforme i una brisa suau que circularà per sobre de les plantes. Aquests són els factors que estimulen les plantes per a que reforcin les seves tiges. És important tenir en compte que quant més grossa sigui la tija, podrà suportar buds més grossos i més pesats.

Aviat veureu els resultats d’utilitzar un ventilador. Les plantes s’adapten increïblement ràpid. Només cal instal•lar el ventilador i girar-lo cap a elles; veureu com es mouen d’un costat a l’altre. Al cap d’un parell de dies, veureu que ja no es mouen. S’han adaptat perfectament, sense que la brisa les afecti.

Prova positiva que la planta ha assolit ràpidament els passos necessaris per enfortir la seva tija. Si voleu, i la configuració del ventilador ho permet, podeu augmentar-ne la intensitat. Intensifiqueu la brisa fins que les plantes es tornin a moure. Al cap d’un temps, les plantes hauran reforçat prou les seves tiges com per tornar a minimitzar l’estrès que els provoca el vent.

En comptes d’obtenir tiges esquifides i primes, el resultat final seran unes plantes fortes i robustes, semblants a un arbust. Una bona brisa a la fase vegetativa és una tècnica molt econòmica d’augmentar les collites. Al cultivar a sota de bombetes, podeu obtenir buds realment enormes; de fet, tan pesats que les branques laterals de les plantes no puguin ser prou fortes com per a suportar-los i ens arrisquem a perdre part de la collita.

Com ja haureu comprovat anteriorment, si heu obtingut alguna altra collita del vostre jardí, normalment són les plantes amb les tiges més grosses les que produeixen més buds, tot i que sempre hi ha excepcions per aquesta norma.

 

Part 2 - Alimentació

Al cap de poc temps, haureu de començar a alimentar les plantes per tal que puguin suportar el ràpid creixement a sota de les bombetes. Si el substrat que utilitzeu és de gran qualitat, la qual cosa vol dir que conté molts nutrients, podrem esperar més temps a donar-los el seu primer suplement. És aconsellable però que, ja des de bon principi, els anem proporcionant una mica de nutrients, encara que les plantes creixin en un substrat ben fertilitzat.

En alimentar-les regularment, garantim que el medi no s’empobreixi de sobte. En circumstàncies normals, al cap d’unes tres setmanes de creixement, una bona barreja de substrat necessitarà també un suplement de nutrients; si l’afegim regularment, tardarà entre cinc i sis setmanes en esgotar-se els nutrients del substrat

D’aquesta manera us estalviareu problemes, ja que si no cuidem el substrat des de bon principi, haurem de començar a afegir grans quantitats de nutrients líquids. No és necessàriament un problema, però podria arribar a ser-ho per als cultivadors novells que no saben molt bé com alimentar les seves plantes, i en poc temps, podrien acabar amb totes les fulles grogues si es passen amb les quantitats.

L’alimentació és quelcom que s’ha de fer gradualment ja que la planta passa per diferents fases. Les petites plantes de llavor no necessiten alimentació addicional i és aconsellable que esperis una setmana i mitja abans de començar a donar-los el seu primer àpat.

En aquest moment, haureu de donar-los la meitat del que indica l’ampolla. La EC de la barreja de nutrients s’hauria de situar al voltant de l’1,4 en funció de la marca de nutrients que utilitzeu. Quan les plantes ja hagin crescut una mica més, podreu augmentar la dosis. D’aquesta manera, afegireu gradualment els nutrients a l’aigua.

Si sempre utilitzem la mateixa quantitat de nutrients, és possible que les plantes desenvolupin alguna deficiència. La planta cada vegada creix més però amb la mateixa quantitat de nutrients i, per tant, pot n’utilitza (o necessita) més; això és alguna cosa que tots els cultivadors haurien de tenir en compte.

Aquesta és la raó per la qual no em considero un gran aficionat als “plans generals de cultiu” ja que cada espai i cada planta són diferents. Observeu les plantes i decidiu, per vosaltres mateixos, què és millor per a elles.

 

Part 3 – Deficiències comunes

Les deficiències més comunes que podeu experimentar són de nitrogen, potassi o fòsfor. Durant la fase de cultiu, les plantes són especialment més susceptibles a les diferències de nitrogen i de potassi. La meva experiència em diu que normalment és una deficiència de potassi. Una deficiència de nitrogen és fàcil de detectar ja que les fulles comencen a esgrogueir-se.

La planta obté tot el nitrogen d’aquestes fulles perquè no rep la quantitat suficient. Així que les fulles velles s’assequen i tots els nutrients van cap allà on en neixen de noves. Segons la meva experiència, la deficiència en potassi és la més comuna; es fàcilment reconeixible perquè les fulles comencen a esgrogueir-se des de la vora cap al centre de la fulla. És fàcil de distingir d’una deficiència de nitrogen. A vegades, poden aparèixer les dues carències i, llavors, la fulla s’esgrogueeix simultàniament a les vores i a les puntes de les fulles.

Durant la floració és quan hi ha més possibilitats que aparegui una deficiència de fòsfor i/o potassi. Una deficiència de fòsfor és més difícil de reconèixer, tot i que la planta desenvolupa un aspecte de color porpra fosc. La floració també s’interromp i la planta no creix tant. Però és important saber que aquestes deficiències, a curt termini, no són perjudicials per a les plantes.

En definitiva, les deficiències són fàcils de reconèixer i fàcils de remeiar. Si les plantes reben nutrients addicionals, observareu que les fulles grogues tornen a verdejar. S’afarten d’una dosis fresca de nitrogen, fòsfor i potassi. Aquesta és la raó per la qual, com a novells, és millor que comenceu amb poca alimentació. D’aquesta manera, podreu descobrir els límits de la planta quan comenci a patir alguna carència.

Comenceu sempre amb poca quantitat i augmenteu-la gradualment fins que millorin. I si teniu algun problema, la causa del qual no podeu reconèixer, llavors, la situació ja és una mica més greu. Si sabeu reconèixer una determinada deficiència, la podreu descartar immediatament i buscar altres causes del problema.

Per això, és una bona idea començar a experimentar amb una sola planta i no donar-li cap tipus d’alimentació addicional per observar les seves deficiències. Si ho feu, intenteu solucionar les deficiències que observeu, publicant els símptomes en fòrums en línia i demanant consell, o parlant amb amics o amb algú que us pugui ajudar. Quan ja domineu tots aquests aspectes, llavors les futures collites seran molt més fàcils.

 

Part 4 – Reconeixement de colors

Qualsevol novell pot arribar a ser un excel•lent cultivador si no és daltonià. Per ajustar l’alimentació correctament, heu de passar temps amb les plantes i observar-les atentament. És així de simple. Quan les plantes tinguin totes les seves necessitats cobertes, assoliran un color verd brillant i un aspecte saludable. Aquesta és la situació òptima de creixement i floració per a la planta.

Si poc temps després d’aquesta observació no comenceu a augmentar els nivells de nutrients, llavors, començaran a aparèixer les deficiències. Simplement mireu les fulles de les plantes i observeu que aviat adquireixen un to verdós més clar. Quan això passi, és una indicació que podrien necessitar alimentació addicional i, si no pareu atenció i espereu massa, les fulles es tornaran groguenques.

Així que és realment fàcil saber quan hem d’actuar. Algunes fulles més velles que reben menys llum, automàticament, es tornen grogues. La planta ja no necessita aquestes fulles velles i els retira tota l’aportació de nutrients. Així que no doneu per suposat que les plantes pateixen una deficiència només pel sol fet que unes quantes fulles es tornen grogues. Un excés de fertilització es presenta quan les sals s’acumulen en la barreja del substrat o perquè les plantes reben una dosis massa elevada de nutrients.

Les sals es poden eliminar utilitzant una preparació d’enzims. Aquest producte garanteix que s’eliminen les sals de les substàncies que hem aplicat i les restes d’arrels mortes. Es un bon producte ja que les plantes constantment creen arrels noves i deixen morir les velles. No elimina la possibilitat d’un excés de fertilització però la redueix i permet que el medi de cultiu sigui més sa, la qual cosa les plantes agrairan amb un millor creixement i floració.

 

Part 5 – Excés d’alimentació

Quan aconseguiu unes boniques plantes d’un color verd molt fosc, haurà arribat el moment de para molta atenció. Ara, si els donem massa nutrients, podem provocar un excés de fertilització. Al cap i a la fi, les plantes tenen aliment suficient als seus plats. És millor que espereu per alimentar-les fins que observeu que les plantes comencen a tornar-se d’un color més pàl•lid.

Anoteu quants dies tarda en passar això. Si tarda un parell de dies, per exemple, anoteu-ho mentalment, alimenteu-les de nou i tornaran a obtenir aquell color verd fosc. Una vegada definit aquest patró, ja podeu alimentar-les cada dos dies. En definitiva, heu experimentat quants dies es poden esperar fins que necessiten una altra dosis d’aliments. Si encara no esteu segurs de si les plantes necessiten aliment o no, és millor que espereu uns dies més.

Per facilitar les coses als cultivadors, existeixen dispositius com els mesuradors de EC i de pH. El pH és el nivell d’acidesa del medi, el qual determina la facilitat amb què la planta pot absorbir determinades substàncies i en quines quantitats. Amb un mesurador de EC, podem obtenir el nivell exacte de nutrients que donarem a les plantes. Gràcies a aquests dispositius, podem establir, gradualment i de manera fàcil, la dosis de les plantes.

Són útils si volem aconseguir la perfecció, però no són imprescindibles. Aquesta és també la raó per la qual recomanem que un novell comenci a cultivar en substrat, ja que tots aquests instruments no són necessaris. El substrat actua com un para-xocs. Quan assimilem les tècniques bàsiques de cultiu, val la pena que només utilitzem els mesuradors de EC i de pH per a facilitar-nos la feina a l’hora d’aconseguir plantes encara millors.

 

Part 6 – Estils de cultiu

Els dos mètodes més comuns de cultivar plantes reben el nom de SOG i SCROG. SOG (acrònim de 'Sea of Green') significa que disposem de moltes plantes per metre quadrat i només els donem uns dies abans d’induir-les a la floració. El resultat és que les plantes produeixen poques branques laterals i limiten el seu creixement en alçada. Amb aquest mètode, obtindrem una tija plena de buds de dalt a baix. Aquest mètode és especialment apreciat pels cultivadors comercials.

Si els donem una mica més de temps de creixement, desenvoluparan branques laterals i obtindrem arbustos més compactes. Aquest mètode és utilitzat per la majoria de cultivadors. Si només teniu unes quantes plantes per metre quadrat, podeu decidir-vos per la tècnica SCROG. En aquesta tècnica, eliminem el brot superior de la planta. És una manera de “podar”. El brot principal està al centre de la planta, a la tija principal.

La planta produeix fulles i branques noves. Si tallem la part superior de la planta, deixarà de créixer en alçada. El que passa a continuació és que la planta distribueix tota la seva energia per les altres branques laterals. Per tant, totes les branques laterals creixen més fortes. D’aquesta manera, aconseguim una planta amb moltes branques laterals de la mateixa alçada. La majoria dels buds creixen en la part superior de la planta, on cau la major part de la llum. No creix en alçada, però si en amplada.

És aconsellable que feu la poda aviat, al cap d’unes dues setmanes de creixement, i com a mínim una setmana abans de començar la floració, si voleu gaudir de tots aquests avantatges. Heu de donar temps a la planta perquè s’acostumi al procés. D’aquesta manera, amb només unes quantes plantes podreu aconseguir una enorme collita.

 

Part 7 – L’efecte net

Si sou cultivadors SCROG experts, instal•lareu una xarxa per sobre de les plantes perquè les branques laterals creixin amb forma i de manera uniforme, i per maximitzar la quantitat de llum que reben. En l’etapa de floració, aconseguireu una gran quantitat de buds. Amb el mètode SOG, la planta produeix un sol bud enorme amb buds mitjans i petits. Amb el mètode SCROG la planta produeix una gran quantitat de buds de mida mitjana.

Un avantatge d’això és que la possibilitat d’infecció per florit es redueix ja que les plantes produeixen molts buds petits en comptes d’un de gran. Així que si viviu en un entorn humit, o la humitat de l’aire és massa elevada a dins de l’espai de cultiu, el mètode SCROG és adequat per evitar que les arrels es podreixin.

El rendiment d’ambdós mètodes de cultiu és gairebé el mateix si s’apliquen correctament. Depèn principalment de la varietat de planta que es faci servir. Cada planta és adequada per a un estil de cultiu particular. Si utilitzeu el mètode SOG, és millor que us decidiu per una planta que produeixi un enorme bud principal, alguns buds allargats i poques branques laterals.

Si opteu pel mètode SCROG, haureu de cultivar una planta que produeixi moltes branques laterals i molts buds, amb una tija molt resistent. Si us decidiu pel SCROG, és aconsellable que elimineu la majoria de branques inferiors de la planta. Volem estar segurs que tota l’energia es concentra a les branques superiors, on cau la llum de la bombeta.

Les branques inferiors, com que obtenen poca llum, produeixen buds més pobres. Si eliminem aquestes branques, obtindrem una millor circulació de l’aire en la part inferior de les plantes i tota l’energia disponible, s’enviarà als buds de la part superior. També podem aplicar-lo al mètode SOG si observem que el fullatge és massa dens. Si eliminem les branques inferiors de les plantes en una collita SOG, les branques situades a la part superior es desenvoluparan millor, s’estiraran i s’acostaran més a la font de llum, enfortint-se encara més.

Evidentment, podeu experimentar amb moltes variacions d’aquests mètodes. Alguns cultivadors, poden totes les branques laterals durant la fase de creixement i només deixes les 4 o 6 branques laterals més desenvolupades. Per tal que les nostres plantes se sentin estupendament bé, és aconsellable que l’aigua de reg sempre estigui a uns 23 graus. Per a nosaltres, en realitat, és una mica freda, però l’aigua massa freda pot produir un xoc a les arrels i retardar el procés de creixement i floració de la planta.

Per acabar, m’agradaria afegir que el període de creixement és tan important, o més, que el període de floració. És la base per a un període de floració saludable. Si el creixement és excel•lent, les plantes assoliran més ràpidament la seva mida òptima i estalviareu temps en el període de creixement i, evidentment, també electricitat.