Part 1 - Llum

Per començar, ens hem d'assegurar que l'espai està completament aïllat de la llum. Per tal que la planta de cànnabis floreixi al màxim, necessita 12 hores de foscor sense interrupcions i 12 hores de llum. Si el període de 12 hores de foscor s'interromp, la collita disminuirà o, fins i tot, es pot perdre. Per aquesta raó, hauríem de poder visitar l'espai i assegurar-nos que no hi entra la llum.

Si n'hi entra, podem utilitzar una cinta adhesiva resistent a la llum que ens permeti tapar els forats i les escletxes. Una zona de cultiu que no estigui aïllada de la llum pot atordir les plantes i espatllar la collita. Una de les coses que poden passar, i que són fàcilment evitables, és l'aparició de flors masculines en les plantes femenines, degut a l'estrès que se'ls ha provocat. En un tres i no- res, un parell de plantes mascles poden fertilitzar tota la plantació femenina i, llavors, només aconseguirem buds plens de llavors.

Un bon productor sempre comprova les seves plantes per tal d'eliminar qualsevol flor mascle que surti. Una flor mascle tarda unes quantes setmanes abans de començar a escampar pol·len actiu. Sovint, si es permet que els raigs de llum entrin, les plantes tenen dificultats per començar a florir; com a conseqüència, produeixen una collita molt pobra. Cal vigilar, sobretot, amb els aparells elèctrics que s'instal·len a la zona de cultiu perquè, normalment, solen tenir petites bombetes que emeten gran quantitat de llum i poden pertorbar el son nocturn de les plantes. Enganxa un tros de cinta adhesiva resistent a la llum a totes les bombetes o làmpades.

Part 2 - Tancaments hermètics

Quan les plantes ja estan en ple procés de floració i estan produint buds preciosos, també comencen a desenvolupar l'olor característic. Les nostres plantes comencen a desprendre una olor fragant i potent, que fa que sigui de vital importància que la zona de cultiu sigui completament hermètica. La zona de cultiu ha de tenir el mínim d'escletxes o forats per on s'escapi l'olor de la marihuana i, si pot ser, fins i tot cap.

Quan les plantes comencin a fer olor, probablement haureu visitat tan sovint la collita que ja hi estareu acostumats. D'aquesta manera, us podeu arribar a convèncer que les plantes ja gairebé no fan olor quan, de fet, els veïns o companys de casa estan patint la pudor. Un altre factor important, a més dels aspectes de seguretat, de tenir un espai hermètic, és el control del clima.

La creació d'un bon clima és molt important si voleu obtenir el millor resultat de les vostres plantes. Així que, quan adeqüeu l'espai, assegureu-vos que les olors indesitjables no poden sortir ni els corrents d'aire poden entrar. Un tercer punt important és que qualsevol bitxo o paràsit no trobi la manera d'entrar al vostre espai. Un bon espai de creixement és, per descomptat, una mena de cel·la de quarantena on res pot entrar ni sortir sense el vostre permís.

Part 3 - Clima

Un cop haguem solucionat tots els punts anteriors, haurem arribat al nostre objectiu final de dissenyar una zona de cultiu, amb un clima ideal on les plantes puguin desenvolupar-se com autèntics gegants, i puguin créixer i florir a velocitats insòlites. Com que el clima ha de ser constant i uniforme en tota la zona de creixement, necessitem un ventilador (o més d'un) per assegurar-nos que hi ha un bon moviment d'aire. Les plantes també creixeran amb una tija més gruixuda i més resistent i, al final, tindran un rendiment més elevat que les plantes que creixen sense ventilador.

Si teniu una bona butxaca, podeu invertir en un termòstat, en un higròstat o en un termohigròstat. Podeu connectar el termòstat a l'extractor, que permet ajustar la temperatura màxima que vulgueu a la zona, per exemple 28 graus. Si la temperatura puja per sobre, aleshores, l'extractor la baixa fins als 28 graus. L'higròstat també es pot acoblar a l'extractor per conservar la humitat relativa. Si l'espai és massa humit, s'absorbeix aire fins que s'assoleix el nivell correcte. Amb un regulador d'intensitat, podeu ajustar el ventilador per tal que funcioni contínuament a velocitat lenta i conservar així el flux d'aire fresc a la zona.

Part 4 - Humitat de l'aire

Per a regular el contingut d'humitat de l'aire, necessitarem un humidificador d'aire. No són massa cars i són una bona inversió. Tenen de bo que normalment es venen amb un higròstat integrat i, per tant, només cal ajustar la humitat de l'aire necessària i l'humidificador s'encarrega de conservar-la. Sobretot durant l'època de creixement, funciona de meravella. Una planta pot duplicar el seu índex de creixement en aire humit, i això ajudarà a reduir el període de la fase de creixement. El fet d'escalfar una sala gran o una zona de creixement petita marcarà una gran diferència.

Permetre que la humitat de l'aire augmenti durant les primeres setmanes és fàcil en un espai petit, però tarda una mica més en tota una sala. També és molt senzill en un espai gran però necessitareu tota una sèrie de dispositius cars i, com a principiants, és millor que treballeu amb un pressupost baix. En aquests moments, és millor que invertiu una quantitat de diners decent per aïllar l'espai correctament; cadascú segons les seves necessitats. També hem d'assegurar-nos que en un lateral de l'espai, a la part inferior, hi hagi forats per a què hi entri l'aire ric en CO2.

A l'altre costat d'aquest espai, just a la part superior, és on instal·lem una bomba d'aspiració per xuclar i eliminar l'aire calent. Com que aquest aire puja, col·locarem la bomba al punt més alt o, com a mínim, al punt més alt possible. Si col·loquem un filtre de carbó a la bomba de succió podrem eliminar, al mateix temps, totes les olors fortes. El filtre de carbó i la bomba de succió van units i són absolutament primordials en un jardí com el que estem dissenyant. Amb un filtre n'hi haurà prou per a unes cinc collites, o per a un any aproximadament. La bomba ha de tenir la capacitat adequada per a la mida de la zona de cultiu; per tant, primer heu de calcular el volum de l'espai.

Tornem a l'època escolar; sabem que si multipliquem la llargada per l'amplada per l'alçada, obtindrem el volum de l'espai. Agafeu sempre una bomba amb una capacitat lleugerament superior al volum de l'espai. Durant els mesos calorosos de l'estiu, marcarà una gran diferència a l'hora de mantenir la zona de cultiu a una temperatura raonable. Per tant, escolliu una capacitat més gran; per exemple, per a un espai de 500 m3, haurem de seleccionar un ventilador adequat per a un espai de 750 - 1000 m3. El gran avantatge d'això és que durant els mesos més freds de l'hivern, la podem deixar que funcioni a menor potència, amb un baix consum d'energia; durant els calorosos mesos d'estiu, podem afluixar la vàlvula reguladora i conservar la temperatura còmodament per sota dels 30 graus.

Un ventilador gran que funcioni a velocitat mitjana fa molt menys soroll que un ventilador petit que funcioni a tota velocitat. Així mateix, si mai voleu ampliar la mida de la zona de cultiu, no haureu de comprar un altre ventilador. Mai comprareu un ventilador que sigui massa gran; només un que sigui massa petit. No té gaire sentit mantenir un ventilador funcionant a tota màquina si es pot renovar l'aire de la zona a velocitat mitjana, igual de bé. Al fer els forats d'entrada de l'aire a la part inferior de la zona i instal·lar l'extractor a la part superior, aconseguim crear una corrent d'aire que porti l'aire nou i enriquit des de la part inferior fins a la part superior de l'altre costat de l'espai, fluint per sobre de les plantes.

Això és excel·lent per a les plantes ja que poden gaudir de l'aire fresc al màxim, abans que s'empobreixi amb el CO2, s'aspiri cap a fora i s'elimini de l'espai. Per tal de mantenir les plagues a l'exterior, podem utilitzar una mitja de niló o uns mitjons especials col·locats als forats d'entrada de l'aire per tal que res pugui volar o arrossegar-se cap a dins la qual cosa us ajudarà, més endavant, a evitar una plaga. Naturalment, no us oblideu que, per aquests forats, no hi ha d'entrar gens de llum.

Els tubs de PVC amb una corba funcionen bé per permetre l'entrada d'aire i evitar la llum. Hi ha milers de maneres d'assegurar-vos que la zona té un bon subministrament d'aire; totes són bones, però hi ha dues normes bàsiques que heu de tenir en compte: preferentment, l'entrada d'aire ha de ser a la part inferior i l'espai ha de ser resistent a la llum. En cas que no pugueu fer un forat per a la bomba en qualsevol lloc, aleshores, la millor solució és comprar una porta barata i fer-hi un forat per a l'extracció d'aire. És un mètode que els productors professionals utilitzen molt sovint.

Part 5 - Metre quadrat

S'ha escrit molt sobre aquest tema, però la feina real encara no ha començat: l'autèntica construcció de la zona de cultiu. No necessiteu gaire cosa: tan sols un metre quadrat, que tothom té en algun racó, sigui a les golfes, al soterrani o a la sala d'estar. Necessitem: una pistola grapadora per fusta, una serra, un plàstic blanc i negre, un trepant, cargols, tisores, unes quantes plaques de fusta, i un metre quadrat d'espai. Construirem una pantalla al voltant de la zona de cultiu. Anem a suposar que només utilitzem un sol metre d'una sala gran; aleshores, és útil dividir la zona de cultiu de la resta de la sala per tal de poder-la utilitzar per alguna cosa més. Si no ho feu, llavors tota la sala farà pudor quan les plantes floreixin.

El gran avantatge de construir una pantalla és que aprofitarem tota la llum de la bombeta. La llum és pes, és a dir, la quantitat de llum que una planta rep determina, d'alguna manera, el possible rendiment. Al construir una pantalla al voltant del metre quadrat, que després es cobreix amb un plàstic blanc reflector, conservem la llum a dins de la zona de cultiu i en les plantes. Si no ho fem així, aleshores la llum s'escamparà per la sala i, per tant, en perdrem una bona quantitat. Assegureu-vos que els laterals de les pantalles que envolten les plantes són de color blanc reflector; és la manera més econòmica d'augmentar la producció.

No hi ha res més barat o més fàcil, tot i que, actualment, el revestiment de Mylar és la millor opció per reflectir la llum a les plantes. És una mica més car que el plàstic blanc i negre però reflecteix gairebé el 99% de la llum de la bombeta i la retorna a les plantes. El Mylar s'ha de penjar tan recte i tensat com sigui possible. És molt important per a la construcció del teu espai de cultiu que les pantalles siguin reflectores, tant si són pantalles blanques com plàstics penjats. Quan tingueu tots els materials necessaris a mà, la construcció d'una pantalla és un treball de mitja hora de feina. Tallem vuit peces de fusta d'uns 1,2 metres de llarg i sis peces d'uns 1,70 metres.

Aquesta longitud (1,70 m) l'obtinc perquè el sostre del meu soterrani té aquesta alçada. És millor que la longitud que seleccioneu sigui una mica més curta que l'alçada de la sala o espai on situareu la zona de cultiu. Si la sala fa 2 metres d'alçada, talleu vuit trossos d'uns 1,97 metres. En altres paraules, traieu uns quants centímetres de l'alçada real de la sala. El pas 1 és molt senzill: construïm una estructura de fusta unint dues peces de 1,2 metres d'amplada amb dues peces (en el meu cas) de 1,70 metres d'alçada. Es fa de manera molt ràpida utilitzant una fresadora on hi col·loquem les dues parts que s'han d'unir, fem el forat i les collem.

Quan tinguem l'estructura de fusta fixada, podem estirar i tensar el plàstic blanc i negre per sobre amb una grapadora. Un cop tensat, podeu retallar el tros que sobra. Ara ja tenim la nostra primera pantalla reflectora. A sobre, necessitem enganxar-hi una altra pantalla de la mateixa manera que ho hem fet amb les altres dues, utilitzant només un tros dels marcs de fusta de 1,70 metres. Només utilitzarem la planxa de 1,70 a la pantalla que acabem de construir i la fixarem a les dues peces de 1,20 metres i a una de 1,70 metres. Enganxeu i tenseu el plàstic per sobre i, de nou, retalleu la part que sobri. Ara, tenim dues peces de pantalla fixades una amb l'altra.

D'aquesta manera, no construïm pantalles individuals separades. A l'altre costat, fem el mateix i també hi construïm una pantalla, fixant-la al marc de fusta de la primera pantalla. El resultat és que ara tenim tres pantalles collades unes amb les altres, amb superfícies reflectores. Ara, ja podeu instal·lar aquesta construcció al metre quadrat que hagueu escollit com a zona de cultiu. Tal com ja haureu observat, les pantalles són una mica més grans que la zona de cultiu. Això és perquè encara necessitem espai pel ventilador i altres coses.

Per acabar, necessitem fer una altra pantalla independent amb dues peces de fusta de 1,20 metres i dues plaques de 1,70 metres. La pantalla solta individual és la porta d'entrada de la zona de cultiu. La instal·lem al costat obert del receptacle de tres pantalles, i el nostre espai de cultiu ja estarà completament segellat. Ara, només ens caldrà moure la porta de la pantalla per inspeccionar i cuidar les plantes.

Com que la llum de la bombeta ja es queda a la zona de cultiu, més endavant, observareu la diferència quan comenceu a collir les plantes. L'olor de les plantes també es queda a l'interior i es pot eliminar fàcilment amb una bomba amb filtre; d'aquesta manera, podreu utilitzar la resta d'espai de la sala. Evidentment, els productors creatius es poden construir una autèntica joia de zona de cultiu.

Part 6 - Caixa de recollida

Una zona de cultiu s'hauria de poder netejar fàcilment i, per això, he decidit construir una mena de "caixa de recollida" on hi col·locarem els testos de les plantes. Per fer-ho, construirem una estructura de 1,10 metres d'amplada, amb la llargada que vulgueu, i una alçada de 15 cm. La folrarem amb el mateix plàstic blanc i negre, assegurant-nos que no hi ha forats. L'avantatge d'aquesta mena de caixa és que fa que el cultiu sigui més net i, per tant, que les malalties tinguin menys possibilitats de fer estralls. Tota la brutícia com per exemple la sorra, les fulles mortes i l'aigua vessada cau directament a la caixa.

Un cop s'hagi acabat la collita, la neteja és molt fàcil; només cal escombrar tot això, llençar-ho a les escombraries i, en un tres i no- res, tot estarà net i polit per tornar a plantar. Si no feu servir una caixa de recollida, com no fan molts productors, aleshores, en pocs dies, tota la zona estarà plena de brutícia arreu on miris. A més, si heu de regar el cultiu amb abundant aigua, una caixa d'aquesta mena us anirà molt bé. El reg amb aigua abundant permet eliminar l'excés de nutrients o fertilitzants del medi de cultiu. Al donar molta més aigua pura a les plantes, els residus dels nutrients s'eliminen, igual que les sals que s'acumulen per un excés de fertilització.

Alguns productors, com a norma general, decideixen regar amb abundant aigua cada dues setmanes per a conservar el medi quant més sa millor. Amb una caixa de recollida, podeu regar les plantes amb aigua abundant sense cap problema i sense deixar bassals a la zona. Un altre avantatge és que si cultiveu en substrat, podeu omplir tota la caixa d'aigua i deixar que les plantes agafin els nutrients quan els necessitin. És el mateix efecte que deixar un test en una safata.

De fet, heu construït una safata gegant. L'aspecte positiu d'això és que serà més difícil que les plantes tinguin un excés de fertilitzants perquè elles mateixes decidiran la quantitat que han d'absorbir. Si heu de marxar 3 o 4 dies, podeu deixar la caixa plena d'aigua; les plantes tindran prou aliment per tots aquests dies. La caixa fa la funció d'un sistema de rec automàtic. Més endavant, podeu canviar fàcilment cap a un sistema hidropònic de flux i reflux o inundació.

En resum: el nostre objectiu és construir una zona de cultiu hermètica, resistent a la llum, on l'aire fresc i ric en CO2 entri per la part inferior d'un dels costats de l'espai, circuli cap a la part superior i surti per l'altre costat. Una bomba de succió prou gran garanteix que l'aire circuli i que els ventiladors barregin l'aire fresc que entra amb l'aire que escalfa la bombeta per tal que la temperatura de l'espai sigui sempre la mateixa. Només cal afegir parets reflectores per maximitzar l'efecte de la llum, una caixa de recollida per conservar-ho tot net, i llestos! La zona de cultiu ja està a punt per plantar!